Avançant en la igualtat

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la diada de l’orgull gai, lesbià, bisexual i transsexual, com cada 28 de juny. Tot i això, enguany a Barcelona hi han tingut lloc dues marxes ben diferenciades. La primera, i com s’ha fet tradicionalment, va tenir lloc dissabte a la plaça Universitat de Barcelona amb un to clarament reivindicatiu a favor de la igualtat de drets de les persones LGTB. D’altra banda, el mateix diumenge 28 es va fer una rua festiva de les associacions i les empreses LGTB que va recórrer els carrers principals de la capital catalana.

Dissabte 27 de juny de 2009, Barcelona

Catalunya és capdavantera en la defensa dels drets de les persones LGTB

Diumenge 28 de juny de 2009, Barcelona

Podreu veure la resta a l’àlbum fotogràfic que hem preparat:
http://picasaweb.google.com/J.Rallo.Casanovas

Dissabte 27 de juny de 2009, València

Campanya «Per què no?

El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha impulsat la campanya «Per què no?» per lluitar contra la discriminació i sensibilitzar la població a favor de la normalització de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Aquesta és una campanya interactiva de participació ciutadana que ensenya a viure la diferència com un fet positiu, i és la primera campanya institucional per combatre la discriminació i a favor de la normalització de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Carme Porta, secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, i Marta Molina, responsable del programa per al col·lectiu gai, lesbià, bisexual i transsexual, van presentar la campanya en el marc del dia de l’orgull LGTB i van explicar que Catalunya és capdavantera en la defensa dels drets de totes les persones i un referent internacional en la normalització del col·lectiu LGTB.

http://pkno.gencat.cat/

Blanes ja és ciutat 'Gayfriendly'

La vila de Blanes (Selva) s'ha autodeclarat ciutat 'Gayfriendly' amb l'objectiu de promocionar el turisme gai, lesbià, bisexual i transsexual (LGTB), així com de fomentar un model social basat en el respecte a la diversitat. La declaració de Blanes arriba poques setmanes després que el municipi veí de Lloret de Mar rebutgés una proposta similar, ambdues impulsades pels grups municipals d'ERC. A Blanes, els republicans van obtenir el suport del PSC i EUiA, així com de dos dels set regidors de CiU, que va donar llibertat de vot. La portaveu d'ERC a Blanes, Conxita Boldú, creu que Blanes passarà a tenir un 'plus d'identitat' i serà un destí més 'plural, obert, divers i modern', amb el que esperen atraure el turisme gai fins a convertir la ciutat gironina en un referent.

Boldú s'ha mostrat satisfeta per aquesta declaració, ja que considera que Blanes fa, d'aquesta manera, un pas més per aconseguir 'la igualtat de drets'. Conscient de la divisió que la iniciativa ha generat en el govern municipal (CiU, PP i PDB), Boldú espera que igualment es puguin tirar endavant els acords i que el municipi esdevingui un referent.

L'objectiu de la declaració com a ciutat 'Gayfriendly' és lluitar per un model social basat en el respecte a la diferència; en la diversitat com a valor enriquidor de les persones, no com a eina destructora i opressora. A més, es pretén que Blanes s'inclogui en el catàleg de ciutats amb el segell GayfriendlyCGL que, segons Boldú, dotaran Blanes d'un 'plus d'identitat'.

A més d'aquesta promoció, tant a nivell social com turístic, un dels acords adoptats pel consistori és el de penjar de manera simbòlica una bandera de l'Arc de Sant Martí el dia 28 de Juny de cada any o a llegir un manifest durant aquesta diada de l'alliberament dels col·lectius LGTB.

Font: http://www.directe.cat/

LES JERC-OSONA, RIPOLLÈS I LLUÇANÈS REIVINDIQUEN L'ORGULL LGTB AMB UN CASAMENT A VIC

Les JERC d'Osona, Ripollès i Lluçanès, conjuntament amb membres de l'associació Tal Com Som, hem recreat a la Plaça Major de Vic la cerimònia de dos casaments entre una parella d'homes i una altra de dues dones per tal de reivindicar la plena alliberació social del moviment LGTB.

Amb la unió entre dues dones i entre dos homes les JERC hem volgut simbolitzar una lluita que per molts encara no està guanyada, una lluita per aconseguir ser realment lliures independentment de la orientació sexual de cadascú en una societat que avui segueix discriminant les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals; una lluita contra l'homofòbia i la ignorància que encara actualment es troba molt present a la nostra comarca.

El 28 de juny es recorda una data històrica per la lluita pels drets humans i civils, els aldarulls de Stonewall i el punt d'inici del moviment per a l'alliberament homosexual que van significar. Des de les JERC considerem que la lluita per l'alliberació del moviment LGTB és una lluita que s'ha de portar a terme pel conjunt de la societat, a on tota persona, homosexual o no, amant dels Drets Humans i de la llibertat, ha de posar el seu granet de sorra per fer d'aquest món un lloc més just i integrador.

Catalunya és llibertat. - L’Esquerra que entén.

Catalunya és reconeguda al món com un país líder en el reconeixement de drets de les persones LGTB al món. Hem passat de mirar les fites d’altres països a ser exemple de canvis socials i legislatius. Aquest canvi ha estat el producte dels esforços de moltes persones i entitats, que han lluitat durant molts anys, en temps desfavorables i en temps més propicis, però Esquerra hi ha contribuït, des de la concepció que aquest ha de ser un país lliure i de persones lliures. Així, Esquerra ha estat decisiva en la formació de les majories parlamentàries que van permetre l’aprovació del dret a l’adopció per a parelles gais i lesbianes al Parlament de Catalunya i del dret al matrimoni i l’adopció al Congrés dels Diputats. Des dels nostres àmbits de responsabilitat en diferents governs hem impulsat la creació, del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i homes i dones Transsexuals de Barcelona i del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, així com del primer programa governamental per al col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual, de la Generalitat de Catalunya.

Volem seguir lluitant per aconseguir noves fites, construint amb tu la igualtat de drets i d’oportunitats a cada àmbit de la vida quotidiana.

Oriol Rios
Vocalia de Relacions amb els mitjans de
comunicació de la sectorial LGTB d´Esquerra

JOVE, DEFENSA ELS TEUS DRETS!!

Des de les JERC ens volem sumar a la Diada Internacional de l’Alliberament Gai, Lesbià, Bisexual i Transexual.

Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya commemorem aquest dia 28 de juny, Dia Internacional de l’Alliberament Gai, Lesbiana, Bisexual i Transexual, des de la convicció de la igualtat efectiva de tota la ciutadania i contra la discriminació.

Des dels nostres postulats republicans hem de continuar lluitant per l’assoliment d’una societat igualitària on totes les persones que en formen part gaudeixin de les mateixes oportunitats. Lluitem per un model social basat en el respecte a la diversitat que afavoreixi la màxima cohesió social. Malauradament, tot i el gran esforç i treball del moviment homosexual i transsexual que ha fet possible que es vegin reconeguts drets ciutadans comuns que fins fa molt poc els eren sistemàticament negats, cal remarcar que encara queda camí a recórrer fins que no s’assoleixi la total normalització del fet homosexual i transsexual. Ens cal passar de la tolerància al respecte i a la inclusió. Hem de fer inclusió del dret humà a expressar sentiments i desigs cap a persones del mateix sexe o gènere i hem de reconèixer la diversitat de models familiars.

En aquests moments hem de fixar-nos en la realitat de l’escenari mundial, ja que els drets de les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals continuen sent negats. El més greu no és aquesta negació de drets, sinó l’assassinat, la tortura i el menyspreu envers gais, lesbianes i transsexuals, accions que continuen sent quotidianes en els anomenats països del Tercer Món i en les cultures amb més trets d’homofòbia. Des de casa nostra hem de ser sensibles i condemnar rotundament aquestes accions i, alhora poder donar el suport que estigui a les nostres mans als ciutadans i ciutadanes d’aquests països.

D’altra banda, i relacionat amb l’arribada de persones nouvingudes, cal que tinguem molts present les cultures d’oberta oposició a l’homosexualitat i a la transsexualitat i, treballar per a que aquestes acceptin els criteris de respecte als quals, la nostra societat no pot renunciar. Es tracta de poder conviure sota el que coneixem com a cultura pública comuna basada en els valors democràtics i de llibertat.

És per tot això que des de les JERC continuarem lluitant per a que els drets de totes les persones estiguin reconeguts i no hi hagi cap discriminació per motius d’orientació sexual i, d’aquesta manera poder avançar per assolir la màxima cohesió social dins de la nostra societat.

És per això que us convidem a participar a les manifestacions LGTB

ESQUERRA DE BLANES I LES JERC PROPOSARÀN QUE BLANES ES DECLARI CIUTAT GAYFRIENDLY

Aprofitant que s’acosta la Diada Internacional de l’Alliberament Gai, Lesbià, Bisexual i Transsexual (LGTB), Esquerra i les JERC de Blanes, han volgut aprofitar aquesta data tant assenyalada per portar al Ple de Blanes la proposta de declarar la ciutat de Blanes, com a Ciutat GayFriendly.

Actualment, el Principat de Catalunya és reconegut al món com un país líder en el reconeixement de drets de les persones LGTB al món. Es per aquest motiu, que em de seguir lluitant per un model social basat en el respecte a la diversitat que afavoreixi la màxima cohesió social a la vegada que em d’aconseguir noves fites per tal d’anar construint entre totes i tots la igualtat de drets i oportunitats en tots els àmbits de la vida quotidiana de totes les persones de la nostra societat.

Es per això, que Esquerra i les JERC volem fer un pas endavant perquè l’educació es basi en uns valors que promoguin el respecte a la diferència; en la diversitat com a valor enriquidor de les persones, no com a eina destructora i opressora. Cal que eduquem en valors que ens incloguin a tots i a totes per tal d'aconseguir la plena integració social i el ple respecte personal. Calen, en definitiva, polítiques clares en tots els àmbits que facilitin el desenvolupament de les diferents sexualitats i que promoguin la diversitat com a valor sòlid en el creixement de totes les persones.

Amb aquesta moció, Esquerra i les JERC pretenen que Blanes s’inclogui en el catàleg de ciutats amb el segell GayfriendlyCGL, una iniciativa de caràcter social, que pretén potenciar la normalització i la visibilitat de la comunitat GLTB al món empresarial i comercial i contribuir a la sensibilització en aquest àmbit de la realitat GLTB.

La regidora d’Esquerra, Conxita Boldú ha manifestat que “amb aquest segell creiem que passarà a tenir un plus d’identitat, i que ajudarà a que Blanes sigui un destí molt més plural, més obert, divers i modern.”

Marc Puig
Secretari de Relacions Internacionals de les JERC

MOCIÓ COMPLETA:

MOCIÓ PRESENTADA PER ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I LES JERC EN RELACIÓ AL COL•LECTIU DE GAIS, LESBIANES, TRANSSEXUALS I BISEXUALS.

Catalunya és reconeguda al món com un país líder en el reconeixement de drets de les persones LGTB al món. Hem passat de mirar les fites d’altres països a ser exemple de canvis socials i legislatius. Aquest canvi ha estat el producte dels esforços de moltes persones i entitats, que han lluitat durant molts anys, en temps desfavorables i en temps més propicis, perquè aquest sigui un ser un país lliure i de persones lliures.

Hem de seguir lluitant per aconseguir noves fites, construint la igualtat de drets i d’oportunitats a cada àmbit de la vida quotidiana.

Avui fa 40 anys, va començar al Greenwich Village de Nova York, l’actual moviment d’alliberament de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGTB); des d’aquella famosa revolta d’Stonewall, protagonitzada majoritàriament per les persones transsexuals, les coses han canviat molt. Han canviat molt en alguns indrets. En altres l’homosexualitat i la transsexualitat, continuen perseguides sense que ni tan sols, s’hi interposin voluntats d'intervenció per part dels responsables polítics i les administracions pertinents. No podem sentir-nos satisfets i satisfetes amb la simple igualtat legal. Perquè aquesta igualtat sigui de debò, present en tots els aspectes de la nostra vida, cal que seguim treballant per una igualtat social; una igualtat real.

Per tot això cal que revisem els valors que regeixen aquesta societat. El masclisme, el sexisme i l'heteronormativitat són valors basats en la opressió, constantment maquillats amb la paraula tolerància. Cal que eduquem en valors que promoguin el respecte a la diferència; en la diversitat com a valor enriquidor de les persones, no com a eina destructora i opressora. Cal promocionar nous valors i cal que en aquests valors s'incloguin a les persones d’opció afectivo-sexual i identitat de gènere i sexe diferents al de la majoria. Cal que eduquem en valors que ens incloguin a tots i a totes per tal d'aconseguir la plena integració social i el ple respecte personal. Calen, en definitiva, polítiques clares en tots els àmbits que facilitin el desenvolupament de les diferents sexualitats, que promoguin la diversitat com a valor sòlid en el creixement de totes les persones.

La Generalitat de Catalunya ha estat el primer govern que ha entrat a formar part de la ILGA (Associació Internacional Gai i Lesbiana).

Disposem d’una bona eina com és el Pla Interdepartamental contra la discriminació de les persones homosexuals i transsexuals que depèn de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat.

També recentment Turisme de Catalunya ha editat la guia de Turisme LGBT, marca que engloba els col•lectius de lesbianes, gais, homes i dones bisexuals i homes i dones transsexuals.

La Federació d'Associacions Coordinadora Gai-Lesbiana és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1986 que treballa des de llavors per la normalització legal i social de la comunitat GLTB. Amb el segell GayfriendlyCGL, que és una iniciativa de caràcter social, es pretén potenciar la normalització i la visibilitat de la comunitat GLTB al món empresarial i comercial i contribuir a la sensibilització en aquest àmbit de la realitat GLTB.

Estem segurs que el recolzament que es doni a aquesta marca des de totes les institucions i també des dels ajuntaments, serà molt important per contribuir a una progressiva normalització d’aquests col•lectius en el nostre país, i farà possible a més a més, que molts més establiments de la nostra vila s’hi adhereixin i poc a poc Blanes sigui un destí molt més plural, més obert, divers i modern.

Destins com Barcelona, les illes de Gran Canària i Eivissa, Benidorm, Berlín, Viena o Amsterdam inclouen la marca LGBT dintre de les seves campanyes promocionals.Des d’Esquerra Republicana i les JERC demanem que el nostre Ajuntament no limiti el seu suport a aquests col•lectius a penjar de manera simbòlica una bandera de l’Arc de Sant Martí el dia 28 de Juny de cada any o a llegir un manifest en tal dia assenyalat, sinó que es vagi més enllà, i per tant instem al Ple de l’Ajuntament de Blanes que ACORDI:

1r.- Declarar Blanes “ciutat gay friendly” afegint i promocionant la marca de turisme LGBT juntament amb les marques ja existents en el nostre municipi i que ens singularitzen en d’altres aspectes.

2n. - Publicitar aquest acord, ubicant cartells informatius a les entrades de la vila de Blanes i les diferents accions promocionals que es facin des de qualsevol àrea de l'ajuntament de Blanes: guies turístiques, assistència a fires , etc.

3r.- Donar trasllat d’aquest acord a la Secretaria de polítiques familiars i drets de ciutadania del Departament d’acció social i ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i a la Federació d’associacions Coordinadora Gay-Lesbiana de Catalunya.

Conxita Boldú i Soler
Blanes, 21 de juny de 2009

Ginesta defensa l’acció de Govern en el programa per al col•lectiu LGTB

El secretari de Política Social d’Esquerra, Josep Ginesta, ha defensat l’acció de Govern en el Programa per al Col·lectiu d'LGTB impulsat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania i ha apuntat que ‘més enllà dels canvis de responsabilitats en la direcció del programa, aquest no ha estat aturat en aquesta legislatura’.

Ginesta ha assegurat que el desplegament del Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals ‘s’està realitzant amb normalitat, i el treball i la feina feta es palpable’ i ha posat com a exemple que demà mateix, amb motiu del Dia de l’Orgull LGTB, i dins del marc del Programa, s’inaugura el primer fons institucional especialitzat en temàtica lesbiana, gai, bisexual i transsexual a l’espai DIXIT.

D’altra banda, i coincidint amb els actes del Dia Commemoratiu de l’Orgull Gai, Ginesta ha celebrat que s’endegui també una nova campanya de sensibilització, ja que, ‘tot i haver aconseguit la igualtat legal en alguns aspectes, encara queda molt per assolir la igualtat real d’aquest col·lectiu’. ‘El col·lectiu LGTB’, ha afegit Ginesta, ‘lluita amb moltes barreres, que des dels poders públics s’han de remoure, i una campanya de sensibilització n’és un bon mitjà’.

Sobre les crítiques rebudes pel nomenament de la nova responsable del programa, per part de la diputada de CIU Pilar Pifarré, Ginesta ha dit que ‘es tracta d’una substitució de l’anterior responsable, no d’un nou càrrec, i que en tot cas forma part de la normalitat de qualsevol institució’.

Pel que fa al Consell Nacional, Ginesta ha recordat que ‘es convoca dues vegades l’any, i que el fet que no s’hagi convocat els darrers mesos no significa que estigui aturat’.

Campanya “Per què no?”, per lluitar contra la discriminació a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals

El Departament d’Acció Social i Ciutadania impulsa la campanya “Per què no?”, per lluitar contra la discriminació i sensibilitzar en favor de la normalització de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament, Carme Porta, l’ha presentat avui acompanyada de la responsable del Programa per al col·lectiu, gai, lesbià i transsexual, Marta Molina. La campanya es presenta en el marc dels actes de celebració del dia de l’orgull LGTB.

“Per què no?” és una campanya interactiva de participació ciutadana que ensenya a viure la diferència com un fet positiu. És la primera campanya viral institucional per combatre la discriminació i en favor de la normalització de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

“Per què no?” és un qüestionament sobre la realitat LGTB i una proposta de sensibilització cap aquest col·lectiu.

La campanya consta de missatges de mòbil, díptics, cartells i una pàgina web en la qual hi ha un manifest i un joc viral. A través de l’adreça http://pkno.gencat.cat/s’accedeix a un menú amb un seguit d’enllaços, entre els quals hi ha el joc “Quants petons pots fer?”, en el que cada persona tria la seva opció –dona, home o tots dos– i entra en competició amb la resta de jugadores i jugadors.Catalunya és capdavantera en la defensa dels drets de totes les persones i un referent internacional en la normalització del col·lectiu LGTB. En els darrers anys, el Govern ha aplicat mesures de reconeixement de drets i en contra de la discriminació. Amb aquesta campanya, el Departament d’Acció Social i Ciutadania continua amb l’impuls de polítiques de generin igualtat plena de les ciutadanes i ciutadans, independentment de la seva orientació sexual.

La campanya parteix de la base que la societat és diversa i que aquesta diversitat inclou també opcions sexuals com les de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i remarca que cal reconèixer la diversitat com un element positiu. En aquest sentit, advoca perquè les persones puguin fer pública la seva orientació sexual i aposta per la sensibilització sobre la realitat LGTB.

Els fets d’Stonewall - Fa quaranta anys que vam dir prou.

A primeres hores de la matinada del 28 de juny de 1969, la policia de Nova York iniciava una batuda contra el bar Stonewall Inn, un dels llocs de trobada de les persones LGTB a la ciutat. Aquesta operació va començar de forma rutinària, però es va convertir en una fita important en el nostre procés d’alliberament. Els homes i les dones que eren al local es van resistir a l’acció policial i a la seva detenció, es van enfrontar als uniformats i van iniciar una cadena d’accions de protesta que es van repetir els dies següents. Aquella nit es va dir prou a la discriminació i va començar la lluita per la igualtat de drets.

Un any després, el 28 de juny de 1970, es va organitzar la primera gran manifestació de l’alliberament gai i lèsbic de la història. El que va començar a Stonewall va sacsejar el pensament i l’acció dels col·lectius LGTB a molts països del món, també a Catalunya. Avui, la lluita continua, però ens cal fer justícia als que van ser pioners, sense oblidar els que abans i després d’aquesta data, i en condicions sovint difícils, han lluitat per la nostra dignitat, la nostra llibertat i els nostres drets de ciutadania.

Òscar Pasqual
Vicepresident de la Sectorial LGTB d´Esquerra

Europeïtzem els drets LGTB

La Carta de Drets Fonamentals de l’Unió Europea al seu article 21 prohibeix la discriminació per orientació sexual. El Tractat d’Àmsterdam estableix que per ser un estat membre de la Unió Europea és un requisit l’abolició de lleis discriminatòries contra la homosexualitat i establir legislació antidiscriminació.

A pràctica, la interpretació ha estat molt desigual dins d’Europa: des d’estats que aproven el matrimoni, l’adopció i les lleis antidiscriminació, fins a estats com Lituània on el matrimoni és expressament prohibit, com Polònia on el primer ministre del país reprimeix a la força el moviment LGTB, o com també Sèrbia on regna una repressora llei del silenci.

L’equiparació de drets és desigual a l’Europa Occidental. Només els Països Baixos, Bèlgica, Suècia, Noruega, i l’Estat Espanyol han aprovat l’equiparació de drets al codi civil, mitjançant l’extensió del matrimoni a les parelles homosexuals, mentre que la resta de països del nucli de la Unió Europea estableixen règims apart, les unions civils. En l’àmbit de la legislació, disposicions contra l’homofòbia son aprovades i aplicades amb més o menys rigor. Itàlia, però, en queda al marge: només set regions italianes han aprovat una simbòlica unió civil.

En termes generals, l’Europa de l’Est encara no ha assumit el canvi de mentalitat que exigeix el segle XXI. Amb les salvetats de Croàcia, Hongria, República Txeca i Eslovènia, la resta de països no contemplen cap mena de legalització per a les parelles LGTB i l’extrem es troba a Letònia, Lituània i Polònia, països membres de l’Unió Europea on el matrimoni és expressament prohibit per les lleis. I mentre els estats occidentals han aprovat proteccions constitucionals contra la discriminació (Suècia, Suïssa, Portugal i Alemanya), els estats orientals en general no han establert cap mesura legal contra la discriminació o les conductes homofòbiques. Una de les petites excepcions a això és la República de Kosovo, on des del 2008 existeix una protecció legal contra l’homofòbia, pionera a l’àrea.

Fins aquí les qüestions de dret. Quan mirem els fets les diferències son encara més grans: a Polònia es debaten lleis que discriminen a les persones pel fet de ser homosexuals, es censuren mitjans de comunicació, es reprimeix a cops de porra el moviment LGTB i les declaracions homòfobes se succeeixen a partir de les del mateix president. La conscienciació social també és una assignatura pendent: una enquesta a Bulgària ha afirmat que un 40% dels búlgars estarien a favor d’expulsar els homosexuals del país. En general, les comunitats LGTB als països de l’Est queden desprotegides davant d’una homofòbia imperant i encara no superada després de la caiguda dels règims comunistes. El moviment en favor dels drets viu a la clandestinitat i en alguns estats s’interroga a persones sospitoses de ser homosexuals.

Davant d’aquesta situació, i si ens creiem que els drets de les persones no son paper mullat, s’ha d’actuar. En qüestió de drets civils, la Unió Europea no pot anar a dues velocitats: cal establir obligacions a tots els estats membres, i també als candidats o associats, per tal d’eliminar tota llei que discrimini a les persones pel fet de ser homosexuals. Cal donar suport al moviment en favor dels drets LGTB als països on aquest és encara reprimit i aconseguir un impuls a la conscienciació de ciutadans i polítics tan gran a dintre com la que vingui d’enfora. Cal també garantir que qualsevol ciutadà europeu no tindrà menys drets civils quan surti del seu estat, doncs en això es basa la construcció europea si es vol que aquesta unió vagi més enllà dels afers econòmics.

Isaac Garcia i Fernàndez
Secretari de la sectorial LGTB d´Esquerra

EL SILENCI ÉS EL PASSAT, LA LLUITA ÉS EL PRESENT, LA LLIBERTAT ÉS EL FUTUR: ENTERREM L’HETEROSEXISME REACCIONARI!

En un dia com avui, ara ja fa quatre dècades, esclatà l’anomenada revolta d'Stonewall, motivada per les constants redades policials contra els locals d'ambient gais a Los Angeles; una revolta que va ser protagonitzada pels sectors més marginats de la societat no-heterosexual, com els transexuals. 40 anys després, el 28 de juny segueix sent el dia que arreu del món les persones transsexuals, lesbianes, bisexuals i gais (LGTB) sortim al carrer a recordar al món que la lluita per la nostra plena llibertat i pel reconeixement dels nostres drets encara està lluny d'haver-se acabat.

Per descomptat que s’ha avançat molt des d’aquella revolta. Avui són molts els països que han suprimit les darreres lleis anti-homosexuals, que han implementat campanyes i normatives anti-discriminatòries, que han començat a impulsar polítiques d’educació en el respecte a totes les opcions sexual i a aprovar lleis per garantir aquesta llibertat fonamental. Fins i tot en alguns Estats on fins ara s’enquadraven a promoure l’homofòbia, comença a canviar la situació gràcies sobretot a la pressió de les diferents associacions de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

Malgrat tot i aconseguir aquests avenços no ens hauríem de relaxar pensant que ja ho tenim tot fet. Actualment als Països Catalans, és possible el casament de persones del mateix sexe i l’adopció per a famílies monoparentals. També és possible que les persones transsexuals puguin canviar de sexe i de nom lliurement. Això queda molt bé per la galeria de fotos, però el col·lectiu transsexual continua discriminat, ja que els canvis de sexe poden arribar a produir situacions d’estrès, depressions i repercussions negatives a nivell psíquic ja que és un procés complicat i molt dur per al pacient que s’hi sotmet. Igual de dur, és la impossibilitat i la impotència de moltes famílies monoparentals amb possibilitats d’adoptar i que no ho poden fer per la negació d’alguns governs estrangers simplement per que els pares adoptius són del mateix sexe. Sense ni tan sols oblidar que encara s’ha de lluitar per erradicar de la societat el menyspreu constant pel sol fet d’estimar diferent o d’entendre l’amor, el sexe i el propi cos d’una altra manera i valorar positivament la diversitat social.

El món encara està lluny del somni de la igualtat entre les persones amb independència de la seva orientació sexual. A la major part del món, ser homosexual, bisexual o transsexual segueix sent perseguit de facto, i fins i tot en aquells llocs on s’han aconseguit els avenços més importants també són poderosos els moviments homòfobs. Al nostre país, per exemple, no són poques les iniciatives que emparades en la defensa de “la família” (en realitat, només un tipus de família: l’hetero-patriarcal) demanen des de prohibir els matrimonis homosexuals fins tractar les persones no-heterosexuals com a malaltes mentals; iniciatives recolzades, com sempre, en el suport dels sectors més reaccionaris de l’Església Catòlica i d’altres creences religioses.

Per descomptat, en tot aquest esquema el jovent ens continuem emportant la pitjor part. Els problemes del jovent LGTB, durant la pre-adolescència i l’adolescència, els moments en que major pressió social viu un jove “diferent”, segueixen sense ser abordats de manera seriosa pels poders públics. Les conductes homòfobes tingudes per “banals” (les bromes al pati, les rialletes a classe o entre els amics), segueixen sent tingudes per “trapelleries” en comptes de ser durament combatudes com a mostres primerenques de la malaltia mental que és l’homofòbia.

Dins el propi espai LGBT existeixen no poques conductes reaccionàries protagonitzades per diversos elements del mateix: des de la banalització i comercialització del moviment d’alliberament LGBT amb un model únic de personalitat identificat en les grans marques i el culte al cos (cosa que no identifica a tot el col·lectiu, fins a la discriminació de determinats col·lectius del seu sí, sigui per raó del seu gènere (com en el cas de les lesbianes o els i les transsexuals), sigui per tenir una orientació sexual tinguda per “poc ortodoxa” (com en el cas dels bisexuals), sigui per la invisibilitat a que són sotmeses les seves reivindicacions (com en el cas dels bisexuals i dels i les transsexuals).

Per tot això, perquè s’ha avançat però poc, perquè queda molt camí per recórrer, perquè tenim moltes ganes de caminar i molta presa per arribar, avui 28 de juny, Dia de l’Alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i Transexual, des de l’Armari i les JERC cridem el jovent combatiu dels Països Catalans, sigui quina sigui la seva orientació sexual, a que segueixi lluitant en defensa de la llibertat de tothom a estimar, follar i viure com, quan i amb qui vulgui.

Perquè, com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible!

Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC)

Col·lectiu l’Armari

Esquerra i JERC participaran a les manifestacions del 27 i 28 de juny, dia de l’alliberament Gai, Lèsbic, Transsexual i Bisexual.

Com en totes les diades que busquen reconèixer els drets d’aquells col·lectius que encara no gaudim d’una ciutadania plena, ERC i les JERC tornen a sortir al carrer per demanar que totes les persones puguin gaudir en llibertat la seva opció sexual.

Un 28 de juny més, ERC i les JERC es volen sumar i donar suport a totes les activitats que es celebren aquest dia arreu dels Països Catalans.

Fins que totes les persones no assoleixin els seus drets els carrers continuaran estan plens, ERC i les JERC seguirem presents en totes i cadascuna de l’aquestes reivindicacions.

DISSABTE 27 DE JUNY
18 hores. Manifestació de la Comissió Unitària: plaça Universitat de Barcelona.

21 hores. Sopar / debat, 40 anys de Stonewall prèvia reserva.

DIUMENGE 28 DE JUNY

18 hores. Manifestació Pride Barcelona 2009: plaça Universitat de Barcelona.

L’ENQUESTA LGTB

Quina valoració fas del format que tindrà enguany la diada de l’orgull LGTB?

Jordi Rallo
President de la Comissió Sectorial de Polítiques LGTB d’Esquerra
Aquest any Barcelona tindrà dues manifestacions LGTB, els dies 27 i 28 de juny. La sectorial d’Esquerra participarà a totes dues, malgrat preferiríem una sola manifestació que aglutinés tot el col·lectiu LGTB i Gayfriendly. Aquest any uns plantegen una vessant reivindicativa i altres una de més festiva. Totes dues son compatibles, només caldria donar-li un format unitari.

Marta Molina
Consellera nacional del Baix Llobregat
Hi haurà més oferta i més visibilització que mai. El Departament d’Acció Social presenta un espai de documentació LGTB pioner, i es penjarà la bandera multicolor als Departaments de la Generalitat. Comptarem amb la tradicional manifestació unitària i enguany amb una village amb estands i activitats organitzades per les empreses i associacions LGTB. Una valoració positiva sens dubte.

Jordi Trilla
Periodista

Sempre s’ha conjugat la reivindicació de drets i festa, en una jornada on les associacions LGBT han sumat esforços i han exhibit unitat. Ara, la balança s’inclina cap a la festa amb el risc que allò que ha estat un èxit i patrimoni de tothom acabi sent patrimonialitzat de forma exclusiva per alguna institució. Els promotors privats hi han de jugar però mai han de suplantar el paper de les entitats.

Oriac Martínez
Col·lectiu l’Armari

Lluitar per la llibertat d’orientació sexual és un deure pendent de la societat. Encara avui, a Catalunya el col·lectiu LGTB vivim sota el jou de la repressió social dels estaments religiosos i morals conservadors, cosa que fa que ens costi més viure sexualment amb normalitat. Que hi hagi dos manifestacions m’omple de felicitat i em demostra que lluitar per la normalitat és possible.