
L'afer té bona part dels elements que un altre episodi semblant, ara fa un segle llarg, va tacar durant dècades la reputació d'Oscar Wilde. No es tracta en aquest cas d'un escriptor, sinó d'un matemàtic, Alan Turing (1912-1954), un dels precursors britànics en la creació d'intel·ligència artificial.
Turing, format al Trinity College de Cambridge i graduat el 1935 al King's College també de Cambridge, va treballar en el desenvolupament de l'anomenat Mark 1, un dels primers ordinadors que pot merèixer aquest nom. El Mark 1 es va dissenyar a Manchester, on Turing impartia classes a la universitat, a principis dels anys 50.
Abans, però, els seus coneixements ja havien fet un gran servei a la Gran Bretanya assetjada durant la Segona Guerra Mundial. Alan Turing va ser una peça clau en l'equip de descodificació de transmissions de Bletchley Park, la famosa Station X, on durant alguns mesos del 1945 van arribar a treballar fins a 10.000 persones tractant d'interceptar i desxifrar els missatges en clau dels nazis.
Turing va trencar el codi secret de la màquina Enigma, sofisticat transmissor de missatges encriptats que l'alt comandament nazi utilitzava per intercanviar comunicacions entre Berlín i la resta del món. Els espies, l'exèrcit alemany i la marina, especialment la flota submarina, en feien ús. Com a recompensa pels serveis prestats, però, Alan Turing només va obtenir menyspreu. El motiu, la seva condició d'homosexual. I és que l'honor de ser un heroi, condició de què mai va poder gaudir públicament perquè la seva feina als serveis d'intel·ligència estava sotmesa al secret militar, es va convertir en vexació.
Ahir, amb 55 anys de retard, el govern britànic va admetre que Turing, un heroi, va ser tractat de la pitjor manera possible. Un escrit del primer ministre, Gordon Brown, publicat a la seva web i al Daily Telegraph tractava de remeiar la mateixa injustícia històrica que s'havia comès, més de cent anys abans, amb Oscar Wilde; la mateixa que han rebut més de 100.000 persones mentre l'homosexualitat ha estat delicte al Regne Unit. Turing va pagar un preu altíssim per la seva opció.
El gener del 1952, ja establert a Manchester, va admetre una relació homosexual amb un home, Arnold Murray, de 19 anys. Després d'algunes trobades furtives, Murray, ajudat d'un còmplice, va assaltar la casa de Turing. El matemàtic va denunciar el robatori i durant la investigació va haver d'admetre que havia mantingut una relació homosexual amb ell. Tots dos, Murray i Turing, van ser acusats d'un delicte de comportament deshonest, tipificat en la secció 11 d'una llei del 1885, la mateixa amb què es va condemnar Wilde.
Per evitar la presó, a Alan Turing li van deixar l'opció de rebre tractament hormonal per reduir la seva libido. A la pràctica, una mena de castració química mitjançant l'aplicació d'hormones femenines. Turing s'hi va sotmetre durant més d'un any. Un dels efectes secundaris del tractament va ser el desenvolupament de pits femenins, fet que va marcar per sempre el matemàtic.
Apartat de la feina
Arran de tot el procés contra Turing, a més a més li van retirar l'autorització per treballar al comandament central de comunicacions del govern britànic, a la secció dels serveis d'intel·ligència. En aquells moments, a causa del cas dels Cinc de Cambrigde -estudiants de la universitat, militants comunistes als anys 30 i agents dobles al servei de l'URSS, dos dels quals eren homosexuals-, es creia que aquesta condició, i la visió negativa que se'n tenia, els feia especialment vulnerables a ulls de l'enemic.
Dos anys després dels fets, el juny del 1954, Turing es va suïcidar. Almenys aquesta és la versió oficial de la seva mort, mai del tot investigada, tot i les sospites que va aixecar entre la família.
La campanya de rehabilitació del matemàtic, endegada per un altre expert en ordinadors, John Graham-Cumming; l'escriptor Ian McEwan i l'activista i defensor dels drets dels gais Peter Tatchell, i amb el suport de milers de signatures adreçades a la pàgina web del 10 de Downing Street, ha acabat ara amb l'escrit de Brown. El primer ministre ha admès que "no és exagerat assegurar que sense la increïble contribució [del matemàtic] la història de la Segona Guerra Mundial hauria estat una altra". I afegeix: "El deute de gratitud que tenim amb ell fa que sigui més horrible encara la inhumana manera en què va ser tractat. [?] En nom del govern britànic, i de tots aquells que viuen en llibertat gràcies a la feina de l'Alan, estic orgullós de dir: ho sentim, mereixies alguna cosa molt millor".
Font: Quim Aranda
http://www.avui.cat/