Els gais temen ser els grans oblidats de la memòria històrica

"Els homosexuals eren perillosos socials per a l'Estat, pecadors per a l'Església, malalts per a la medicina i escòria per a la ciutadania". Així resumeix José Benito Eres, president del Grup d'Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals, la duresa amb què va viure el col.lectiu homosexual la repressió franquista. Eren condemnats a la presó per la llei de ganduls i perversos, que els considerava delinqüents, van patir tortures i, a més, eren delatats pels seus propis veïns. Reivindiquen que poques vegades són tinguts en compte quan es parla de memòria històrica, per això ahir van presentar a Barcelona el llibre Homosexuales y transexuales: los otros represaliados y discriminados del franquismo (Edicions Bellaterra), una publicació que té per objectiu evitar que la persecució soferta caigui en l'oblit i es torni a repetir.

L'obra, coordinada per Eres i Carlos Villagrasa, professor de dret civil de la Universitat de Barcelona, ha estat elaborada a partir d'aportacions acadèmiques i professionals i inclou les vivències de les víctimes. Va ser presentada a l'altell del Cafè de l'Òpera, antic punt de trobada clandestí. "A Espanya s'ha donat poca importància a la persecució dels homosexuals", va afirmar Villagrasa. El col.lectiu lamenta que fins ara "només hi hagi un parell de documentals, dues històries novel.lades i alguns estudis aca- dèmics". "Encara no hem trencat el silenci", va dir Eres.Un dels capítols més destacats és el de l'historiador Víctor Manuel Bedolla, que ha aconseguit accedir als arxius policials, judicials i penitenciaris catalans de l'època i està estudiant els mecanismes repressius exercits contra els homosexuals. El llibre també parla de la invisibilitat de les dones lesbianes durant aquest període i analitza les connexions del franquisme i el nazisme. A Espanya es van obrir 50.000 expedients i 5.000 fitxes policials a persones per la seva orientació sexual i, segons Eres, hi ha documents que acrediten que a alguns arrestats se'ls van practicar electroxocs i se'ls van fer lobotomies com a teràpia psiquiàtrica.

"Invertit sospitós". Aquesta qualificació a la fitxa policial justificava, el 1966, que Antonio Abenza (62 anys) fos arrestat i condemnat a presó. "Llavors només tenia 18 anys. Baixava per la Rambla de Barcelona amb un amic i dos homes vestits amb una gavardina es van acostar a nosaltres. Van treure una pistola i ens van dir que, si ens movíem, ens engegaven un tret. Llavors ens van arrestar i ens van tancar a la Model. Jo hi vaig ser un mes", va recordar Abenza. L'aparença física, els gestos amanerats o simplement la xivatada d'un veí eren tot el que calia perquè els grisos actuessin.

Un any més tard, Abenza va ser detingut una altra vegada. Aquest cop a Palma de Mallorca. Segons sembla, algun veí va explicar als agents que vivia amb un altre home. El barceloní va estar un altre mes tancat. "Vaig arribar a pensar que realment era un delinqüent. Els perjudicis psicològics causats són molt grans. Després d'anar a la presó, sempre he trobat barreres per tenir feina", va assegurar Abenza, que està pendent de cobrar la indemnització de 4.000 euros aprovada per l'Estat per haver estat a la presó dos mesos, una quantitat que Eres va qualificar de "ridícula".

"Franco va morir el 1975, però ha deixat reminiscències en la nostra cultura. Actualment les religions s'han unit en una croada contra l'homosexualitat. La funció d'aquest llibre és recordar aquesta persecució que encara no ha acabat", va concloure Villagrasa.

Font: http://www.elperiodico.com/