EL SILENCI ÉS EL PASSAT, LA LLUITA ÉS EL PRESENT, LA LLIBERTAT ÉS EL FUTUR: ENTERREM L’HETEROSEXISME REACCIONARI!

En un dia com avui, ara ja fa quatre dècades, esclatà l’anomenada revolta d'Stonewall, motivada per les constants redades policials contra els locals d'ambient gais a Los Angeles; una revolta que va ser protagonitzada pels sectors més marginats de la societat no-heterosexual, com els transexuals. 40 anys després, el 28 de juny segueix sent el dia que arreu del món les persones transsexuals, lesbianes, bisexuals i gais (LGTB) sortim al carrer a recordar al món que la lluita per la nostra plena llibertat i pel reconeixement dels nostres drets encara està lluny d'haver-se acabat.

Per descomptat que s’ha avançat molt des d’aquella revolta. Avui són molts els països que han suprimit les darreres lleis anti-homosexuals, que han implementat campanyes i normatives anti-discriminatòries, que han començat a impulsar polítiques d’educació en el respecte a totes les opcions sexual i a aprovar lleis per garantir aquesta llibertat fonamental. Fins i tot en alguns Estats on fins ara s’enquadraven a promoure l’homofòbia, comença a canviar la situació gràcies sobretot a la pressió de les diferents associacions de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

Malgrat tot i aconseguir aquests avenços no ens hauríem de relaxar pensant que ja ho tenim tot fet. Actualment als Països Catalans, és possible el casament de persones del mateix sexe i l’adopció per a famílies monoparentals. També és possible que les persones transsexuals puguin canviar de sexe i de nom lliurement. Això queda molt bé per la galeria de fotos, però el col·lectiu transsexual continua discriminat, ja que els canvis de sexe poden arribar a produir situacions d’estrès, depressions i repercussions negatives a nivell psíquic ja que és un procés complicat i molt dur per al pacient que s’hi sotmet. Igual de dur, és la impossibilitat i la impotència de moltes famílies monoparentals amb possibilitats d’adoptar i que no ho poden fer per la negació d’alguns governs estrangers simplement per que els pares adoptius són del mateix sexe. Sense ni tan sols oblidar que encara s’ha de lluitar per erradicar de la societat el menyspreu constant pel sol fet d’estimar diferent o d’entendre l’amor, el sexe i el propi cos d’una altra manera i valorar positivament la diversitat social.

El món encara està lluny del somni de la igualtat entre les persones amb independència de la seva orientació sexual. A la major part del món, ser homosexual, bisexual o transsexual segueix sent perseguit de facto, i fins i tot en aquells llocs on s’han aconseguit els avenços més importants també són poderosos els moviments homòfobs. Al nostre país, per exemple, no són poques les iniciatives que emparades en la defensa de “la família” (en realitat, només un tipus de família: l’hetero-patriarcal) demanen des de prohibir els matrimonis homosexuals fins tractar les persones no-heterosexuals com a malaltes mentals; iniciatives recolzades, com sempre, en el suport dels sectors més reaccionaris de l’Església Catòlica i d’altres creences religioses.

Per descomptat, en tot aquest esquema el jovent ens continuem emportant la pitjor part. Els problemes del jovent LGTB, durant la pre-adolescència i l’adolescència, els moments en que major pressió social viu un jove “diferent”, segueixen sense ser abordats de manera seriosa pels poders públics. Les conductes homòfobes tingudes per “banals” (les bromes al pati, les rialletes a classe o entre els amics), segueixen sent tingudes per “trapelleries” en comptes de ser durament combatudes com a mostres primerenques de la malaltia mental que és l’homofòbia.

Dins el propi espai LGBT existeixen no poques conductes reaccionàries protagonitzades per diversos elements del mateix: des de la banalització i comercialització del moviment d’alliberament LGBT amb un model únic de personalitat identificat en les grans marques i el culte al cos (cosa que no identifica a tot el col·lectiu, fins a la discriminació de determinats col·lectius del seu sí, sigui per raó del seu gènere (com en el cas de les lesbianes o els i les transsexuals), sigui per tenir una orientació sexual tinguda per “poc ortodoxa” (com en el cas dels bisexuals), sigui per la invisibilitat a que són sotmeses les seves reivindicacions (com en el cas dels bisexuals i dels i les transsexuals).

Per tot això, perquè s’ha avançat però poc, perquè queda molt camí per recórrer, perquè tenim moltes ganes de caminar i molta presa per arribar, avui 28 de juny, Dia de l’Alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i Transexual, des de l’Armari i les JERC cridem el jovent combatiu dels Països Catalans, sigui quina sigui la seva orientació sexual, a que segueixi lluitant en defensa de la llibertat de tothom a estimar, follar i viure com, quan i amb qui vulgui.

Perquè, com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible!

Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC)

Col·lectiu l’Armari