Gais i lesbianes de tot el món van celebrar la segona festa homosexual a Illa Fantasia

L’Adrià no deu tenir més de 18 anys. La seva feina consisteix a vigilar les taquilles del parc aquàtic Illa Fantasia i la seva cara darrere el taulell reflecteix sorpresa, timidesa i fascinació. Per davant seu deuen haver passat durant tot el dia gairebé 8.000 gais i lesbianes, una cosa que, com diria l’Eugenio, no passa cada dia. Assegura aquest jovenet que la jornada va molt bé, que creu que tothom s’ho està passant d’allò més bé i que a les set, si Déu vol, podrà anar-se’n cap a casa.

La socorrista porta el ritme al cos. Li han col·locat un amplificador al costat i, sota un para-sol, no para de moure la cama al ritme de la música dance. Fins i tot quan treu el xiulet per cridar l’atenció ho fa seguint el compàs de la cançó. «S’estan portant molt bé», assegura cridant. Són les quatre de la tarda i la festa al parc aquàtic de Vilassar de Dalt –una de les activitats més esperades del Circuit Festival de Barcelona– està en el seu punt àlgid. Molt múscul, molta fibra i, sobretot, molta festa en un dia en què no es camina, es balla; en què ningú no es ruboritza, es deixa anar; en què ningú no s’amaga, es mostra tal com és. «Madrid és més tolerant»
El Fernando és extremeny i viu a Madrid.

L’acompanya el Jose, de Barcelona. «M’encanta perquè coincideixes amb gent de tot el món, som com una gran família que es va trobant en diferents ciutats d’Europa i d’Amèrica i és un gran gust veure’ls de nou aquí», explica. El Jose afegeix que aquesta és una bona ocasió per «reivindicar que això de ser gai no és cap malaltia, com molts encara pensen», i assegura que Barcelona encara és «una mica seriosa quan es troba amb homosexuals pel carrer». «Madrid és una ciutat més tolerant», acaba sentenciant.

A la piscina d’onades no hi ha ni lloc per a l’aigua. Sona Viva la vida, de Coldplay –en una versió accelerada i de música màquina– i tota la gent es torna boja. Crits, salts i exaltació de l’amistat. Són dos quarts de cinc i l’ambient de desimboltura i llibertat total augura una tarda molt llarga, almenys fins que Isla Fantasía abaixi la persiana a les deu de la nit.

Després, fins a les cinc del matí, quatre discjòqueis allargaran la festa, organitzada per Matinée, a l’auditori del parc aquàtic. Durant tot el dia, gairebé 8.000 persones baixaran pels tobogans, unes 300 més que l’any passat.També hi són elles, encara que en una estadística feta a ull no sembla que siguin més del 10% de l’aforament, i a més passen bastant més desapercebudes. Juls, una simpàtica noia de la comarca d’Osona, va venir l’any passat i des de la seva gandula lamenta que siguin tan poques les noies que hagin vingut en aquesta segona edició per reivindicar la seva condició de lesbianes. «Aquí et pots fer un petó amb la teva parella –afegeix– sense por de les mirades rares de ningú. Si vinguéssim aquí mateix demà, segur que alguna persona faria cara de fàstic. L’ideal seria estar totalment integrades a la societat perquè no fessin falta festes com aquesta, però com que encara no és així, m’alegro que algú monti mogudes tan collonudes».

Dieta a mida Joan Cama és el gerent d’Isla Fantasía i aporta una interessant xafarderia que té a veure amb l’impactant aspecte herculi que tenen la majoria dels assistents a la festa. «Hem canviat la carta del restaurant perquè sabem que el col·lectiu gai es cuida molt més que els heterosexuals, així que hem cuinat amanides, entrepans vegetals de pa integral i pollastre a la planxa». La llarguíssima cua per aconseguir menjar acredita l’èxit de la decisió. Al matí, explica Cama, ha vingut alguna família despistada que no s’havia assabentat de l’esdeveniment reservat per a gais i lesbianes. Els han regalat invitacions perquè vinguessin un altre dia i tots contents. El gerent del parc sosté que la festa homosexual d’Isla Fantasía és «tot un clàssic en tot el món». L’orgull gai ja té el seu dia de l’orgull aquàtic.

CARLOS MÁRQUEZ DANIEL http://www.elperiodico.cat

Foto: RICARD CUGAT