• «Si li prenen la medalla serà la tercera guerra mundial», diuen a Sud-àfrica
¿Heroi o heroïna? Tres setmanes després que es proclamés a Berlín, amb una insultant autoritat, campiona mundial de 800 metres els dubtes sobre la sexualitat de Caster Semenya no remeten. Després que el 24 d’agost passat es desvelés que les anàlisis de l’atleta, de 18 anys, havien evidenciat nivells de testosterona tres vegades superiors a la mitjana, el diari austrlià The Daily Telegraph va obrir una nova via d’investigació: no és que sigui un home, és que és hermafrodita.
¿Heroi o heroïna? Tres setmanes després que es proclamés a Berlín, amb una insultant autoritat, campiona mundial de 800 metres els dubtes sobre la sexualitat de Caster Semenya no remeten. Després que el 24 d’agost passat es desvelés que les anàlisis de l’atleta, de 18 anys, havien evidenciat nivells de testosterona tres vegades superiors a la mitjana, el diari austrlià The Daily Telegraph va obrir una nova via d’investigació: no és que sigui un home, és que és hermafrodita.D’acord amb la versió de The Tele (homònim del tabloide britànic que va destapar les anàlisis de testosterona), la IAAF hauria rebut aquesta setmana mateix els resultats de les anàlisis sobre el sexe de Semenya, que revelarien que té una anormalitat genètica que li confereix característiques masculines i femenines alhora. La campiona no tindria úter i, en lloc d’ovaris, tindria testicles interns que segreguen testosterona.
De moment, la federació internacional d’atletisme, que no vol fer un pas en fals, es resisteix a donar a conèixer els resultats fins a saber què fer. «És clar que és una dona, però potser no ho és al 100%. S’ha de veure si la possibilitat d’estar entre els dos sexes li dóna algun avantatge sobre la resta de competidores», deia dijous Pierre Weiss, secretari de la IAAF. Ahir anunciaven que la decisió definitiva es postergarà encara fins a finals de novembre, després que diferents experts hagin examinat els tests a què es va sotmetre l’atleta. Una opció amb què treballen seria permetre-li quedar-se la medalla, encara que li posarien traves perquè tornés a competir en categoria femenina.
De moment, la federació internacional d’atletisme, que no vol fer un pas en fals, es resisteix a donar a conèixer els resultats fins a saber què fer. «És clar que és una dona, però potser no ho és al 100%. S’ha de veure si la possibilitat d’estar entre els dos sexes li dóna algun avantatge sobre la resta de competidores», deia dijous Pierre Weiss, secretari de la IAAF. Ahir anunciaven que la decisió definitiva es postergarà encara fins a finals de novembre, després que diferents experts hagin examinat els tests a què es va sotmetre l’atleta. Una opció amb què treballen seria permetre-li quedar-se la medalla, encara que li posarien traves perquè tornés a competir en categoria femenina.
La revelació del Daily Telegraph va caure com una bomba a Sud-àfrica, on Semenya ha estat convertida en ídol nacional i el seu cas, qüestió d’Estat. «És una invasió de la privacitat de Semenya i una violació dels seus drets», clamava el president, Jacob Zuma. «No sé per què no hem de respectar la privacitat entre el metge i el pacient. ¿Per què s’han publicat les proves?».
«Estem defraudats per la forma en què s’ha desenvolupat aquest assumpte pels que tenen interessos creats», coincidia Makhenkesi Stofile. El ministre d’Esports lamentava el «mal incalculable» que s’havia fet a l’atleta i asseverava que arribaria fins al final per evitar que li prenguessin la medalla o no la deixessin tornar a competir: «Això seria la tercera guerra mundial. Arribarem als nivells més alts per oposar-nos a tal decisió. Donaria la meva vida per ella».
Mentrestant, a la casa dels Semenya, a l’humil aldea de Gammasehlong (al nord del Sud-àfrica), la indignació era encara més gran. «¿Per què la gelosia fa que la gent digui coses tan dolentes?», preguntava al diari londinenc The Times la mare, Dorcus Semenya. «L’he criat com una noia i no tinc cap dubte que és una noia –asseverava Maphuthi Sekgale, l’àvia de la migfondista–. A la família no ens preocupem de qui està dient què i tampoc ens importa, encara que no torni a córrer en esdeveniments internacionals, sempre recolzarem el seu talent esportiu».
Font: ROGER PASCUAL http://www.elperiodico.cat/
«Estem defraudats per la forma en què s’ha desenvolupat aquest assumpte pels que tenen interessos creats», coincidia Makhenkesi Stofile. El ministre d’Esports lamentava el «mal incalculable» que s’havia fet a l’atleta i asseverava que arribaria fins al final per evitar que li prenguessin la medalla o no la deixessin tornar a competir: «Això seria la tercera guerra mundial. Arribarem als nivells més alts per oposar-nos a tal decisió. Donaria la meva vida per ella».
Mentrestant, a la casa dels Semenya, a l’humil aldea de Gammasehlong (al nord del Sud-àfrica), la indignació era encara més gran. «¿Per què la gelosia fa que la gent digui coses tan dolentes?», preguntava al diari londinenc The Times la mare, Dorcus Semenya. «L’he criat com una noia i no tinc cap dubte que és una noia –asseverava Maphuthi Sekgale, l’àvia de la migfondista–. A la família no ens preocupem de qui està dient què i tampoc ens importa, encara que no torni a córrer en esdeveniments internacionals, sempre recolzarem el seu talent esportiu».
Font: ROGER PASCUAL http://www.elperiodico.cat/
0 comentaris:
Publica un comentari