El LGTB Més Petit de Tots

PREMIS DE LA SECTORIAL DE POLÍTIQUES GLTB D’ERC

La nit del propassat 27 de juny, durant el tradicional sopar de la Sectorial de Polítiques LGTB, dins la celebració de l’Orgull d’enguany, es va fer l’entrega dels primers premis “El LGTB més petit de tots”.

L’original de l’obra, que representava un nen milicià que crida a lluitar contra els facciosos i que va rebre el nom de la cançó popular "Els tres tambors", fou creat per l'escultor Miquel Paredes i Fonollà (Barcelona, 1901 - Ceret, Vallespir, 1980) i adoptat l'any 1937 pel Comissariat de Propaganda com a icona de la seva activitat. Darrerament la Comissió de la dignitat n’ha promogut la reproducció com a símbol de l’esperit de lluita d’un poble que vol ser respectat.

La versió LGTB de la figureta ha estat creada per l’artesà barceloní Josep Maria Vidal i Zapata i mira d’unir el simbolisme de la construcció nacional amb la lluita pels drets de les persones.

Doncs bé, el primer premi, destinat a una associació GLTB per la feina realitzada en el seu àmbit, va recaure en l’ATC (Associació de Transsexuals de Catalunya) en reconeixement a la feina realitzada en suport al moviment transsexual, el col·lectiu més discriminat del nostre àmbit. Va lliurar el premi Enric Martí, president de la sectorial regional GLTB de Barcelona.

El segon premi, que s’oferia a una personalitat destacada del teixit associatiu o en la lluita per l’alliberament LGTB, va ser per a Armand de Fluvià, el gran referent i pioner en l’organització del món LGTB, en reconeixement als molts anys de lluita i acció tenaç, i pel seu suport incondicional a la sectorial LGTB d’Esquerra. Va lliurar el premi Josep Ginesta, secretari de política social d’Esquerra.

El tercer premi, a nivell intern, que es volia adjudicar a una persona que, des d’Esquerra, s’hagués destacat en el suport i implementació de les polítiques LGTB, el va merèixer l’ex-diputada al Congrés Rosa Maria Bonàs per la tasca parlamentària en favor de les lleis que han dut la igualtat a gais i lesbianes, les iniciatives contra les MTS i l’impuls imprescindible a la Llei de Transsexualitat. Va lliurar el premi Joan Velasco, el militant més recent de la sectorial.

Des de la Sectorial ens agradria que, més enllà dels canvis personals que es puguin anar produïnt, aquesta iniciativa tingués continuïtat, perquè es tracta d’un ritual que fa xarxa, crea complicitats i és un estímul amable per seguir tirant endavant. I, tot i que aquest any li hem donat un enfocament de proximitat, en properes edicions ens plantegem d’ampliar l’òrbita dels premiats.

Els bisbes acusen el Congrés de «lesionar» la llibertat religiosa

El Parlament critica les paraules del Papa sobre els condons però eludeix reprovar-lo

Segons qui la valori, la frase del Pontífex sobre els profilàctics i el VIH —«no es pot superar (la sida) amb la distribució de preservatius; al contrari, augmenten el problema», va dir Benet XVI el març passat, tan bon punt va arribar a l’Àfrica— suposa un enunciat fàctic, moral o una cosa que, venint de qui ve, ni tan sols es pot entrar a discutir.

El Congrés dels Diputats va discutir ahir, amb diversos mesos de retard, les paraules papals. A penes una hora després que s’acabés el debat, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), exponent del tercer corrent interpretatiu, va emetre una duríssima nota en la qual acusa el Parlament en el seu conjunt de «posar en perill la llibertat religiosa». Tal com ho veuen els bisbes, el mer fet d’haver admès a tràmit el debat —a proposta del grup parlamentari ERC-IU-ICV, que va intentar sense èxit que es reprovés el Papa— «contradiu el principi de no intervenció» de l’Estat sobre l’Església.

Va ser igual que els altres grups rebutgessin la mesura per la qual advocava l’ecosocialista Joan Herrera. Les paraules del Papa, contestades en el seu dia per l’OMS, per oenagés, per la prestigiosa revista mèdica The Lancet i pels governs de França, Bèlgica i Espanya, no es toquen. Els bisbes, en la seva nota, reconeixen que el Congrés «mereix el màxim respecte de tots», però a continuació assenyalen: «La justa distinció entre Estat i Església exigeix que les institucions de l’Estat s’abstinguin d’intervenir en el lliure desenvolupament de les institucions religioses. Intentar interferir per mitjà de reprovacions polítiques en la guia moral que el Papa exerceix a l’Església contradiu el principi de no intervenció i lesiona el dret de llibertat religiosa».

Durant el debat parlamentari, Herrera va argumentar precisament per què les declaracions del Papa no són morals ni relatives a les creences religioses, sinó purament fàctiques i, per tant, contrastables amb la realitat. Nombrosos estudis, va venir a dir, corroboren que els preservatius són el mètode més eficaç per evitar el contagi del VIH. «És una veritat científica —va explicar—. No es pot confondre la fe amb un consell mèdic». Per tant, va continuar, el Congrés hauria d’instar el Govern a «protestar per via oficial i diplomàtica a través del nostre ambaixador a la Santa Seu».

No va prosperar. El PNB i CiU, tot i ser formacions d’arrel catòlica, es van distanciar de la tesi de Benet XVI, però van votar en contra de la proposta per considerar-la massa «ideològica», com ho va fer el PP, l’únic grup que no va criticar el Pontífex. «S’ha de respectar el magisteri de l’Església», va assenyalar el diputat Gonzalo Robles, en sintonia amb la declaració posterior dels bisbes. El PSOE es va situar en terra de ningú i va optar per l’abstenció. «No podem sinó lamentar les paraules del Papa, però aquest no és el lloc per respondre a les declaracions d’un cap d’Estat», va opinar el socialista Joan Calabuig.

I l’únic que va contestar després als prelats va ser Herrera. «La seva ha sigut una reacció predemocràtica —va sostenir—. Els bisbes neguen la possibilitat de discutir i tenen enyorança de temps passats».

Font: JUAN RUIZ SIERRA http://www.elperiodico.cat/

Primer pas cap a la vacuna de la sida

Experts de Tailàndia i els Estats Units presenten els resultats relativament positius del procediment RV144 - Tots els tractaments preventius anteriors han fracasat

El ministre de Salut de Tailàndia i l'ambaixador dels Estats Units a Tailàndia van presentar ahir a Bangkok els resultats preliminars d'una prova clínica que mostra, per primera vegada al món, l'efectivitat d'una vacuna contra la sida. Els resultats aconseguits per la vacuna RV144 després de sis anys d'experimentació en humans sans són poc significatius -amb una eficàcia preventiva de només el 31,2%-, però marquen un primer pas endavant en el desenvolupament d'un medicament que es pugui subministrar a la població.

La vacuna RV144 és una combinació de dues vacunes contra la sida (Alvac-HIV i Aidsvax) que fins ara, utilitzades per separat, no havien donat resultats positius. La prova en fase III (amb humans sans) de la vacuna RV144 es van iniciar l'octubre del 2003, per una iniciativa conjunta del govern de Tailàndia i el servei mèdic de l'armada dels Estats Units.

En total han participat en l'experiment 16.402 homes i dones, d'entre 18 i 30 anys, de les províncies tailandeses de Rayong i Chon Buri. Els participants van ser dividits en dos grups. La meitat va rebre un placebo (fals medicament preparat amb un producte inert però amb el mateix aspecte que la vacuna) mentre que la segona meitat se sotmetia al procediment real de vacunació RV144; amb una primera dosi d'Alvac-HIC i una segona dosi d'Aidsvax.

Els resultats donats a conèixer ahir mostren que en el grup de receptors de placebo han aparegut 74 persones infectades pel virus de la sida. En canvi, en el grup de persones vacunades, només hi ha hagut 51 infeccions. Per tant, es pot considerar que l'efectivitat de la RV144 és del 31,2%, mentre que en una vacuna d'ús general s'espera una efectivitat superior al 70%.

Malgrat la migradesa dels resultats, els responsables de l'estudi i bona part dels experts que van expressar ahir la seva opinió van destacar que aquest pot ser el primer pas per aconseguir una vacuna realment efectiva contra la sida.

"El més important és que aquesta és la primera vegada, en 25 anys d'investigació, que es mostra que és possible crear una vacuna preventiva contra la sida", va explicar a l'AVUI el doctor Josep Maria Gatell, cap del servei de malalties infeccioses i sida de l'Hospital Clínic de Barcelona. "Els resultats de la RV144 són molt limitats però cal recordar que, fins ara, tots els experiments amb vacunes preventives contra la sida han fracassat rotundament. Els resultats presentats ara serviran, com a mínim, per mantenir l'esperança i permetre que es continuï invertint en aquest camp".

Font: Joaquim Elcacho http://www.avui.cat/

La campiona Semenya podria ser hermafrodita

• «Si li prenen la medalla serà la tercera guerra mundial», diuen a Sud-àfrica

¿Heroi o heroïna? Tres setmanes després que es proclamés a Berlín, amb una insultant autoritat, campiona mundial de 800 metres els dubtes sobre la sexualitat de Caster Semenya no remeten. Després que el 24 d’agost passat es desvelés que les anàlisis de l’atleta, de 18 anys, havien evidenciat nivells de testosterona tres vegades superiors a la mitjana, el diari austrlià The Daily Telegraph va obrir una nova via d’investigació: no és que sigui un home, és que és hermafrodita.

D’acord amb la versió de The Tele (homònim del tabloide britànic que va destapar les anàlisis de testosterona), la IAAF hauria rebut aquesta setmana mateix els resultats de les anàlisis sobre el sexe de Semenya, que revelarien que té una anormalitat genètica que li confereix característiques masculines i femenines alhora. La campiona no tindria úter i, en lloc d’ovaris, tindria testicles interns que segreguen testosterona.

De moment, la federació internacional d’atletisme, que no vol fer un pas en fals, es resisteix a donar a conèixer els resultats fins a saber què fer. «És clar que és una dona, però potser no ho és al 100%. S’ha de veure si la possibilitat d’estar entre els dos sexes li dóna algun avantatge sobre la resta de competidores», deia dijous Pierre Weiss, secretari de la IAAF. Ahir anunciaven que la decisió definitiva es postergarà encara fins a finals de novembre, després que diferents experts hagin examinat els tests a què es va sotmetre l’atleta. Una opció amb què treballen seria permetre-li quedar-se la medalla, encara que li posarien traves perquè tornés a competir en categoria femenina.

La revelació del Daily Telegraph va caure com una bomba a Sud-àfrica, on Semenya ha estat convertida en ídol nacional i el seu cas, qüestió d’Estat. «És una invasió de la privacitat de Semenya i una violació dels seus drets», clamava el president, Jacob Zuma. «No sé per què no hem de respectar la privacitat entre el metge i el pacient. ¿Per què s’han publicat les proves?».

«Estem defraudats per la forma en què s’ha desenvolupat aquest assumpte pels que tenen interessos creats», coincidia Makhenkesi Stofile. El ministre d’Esports lamentava el «mal incalculable» que s’havia fet a l’atleta i asseverava que arribaria fins al final per evitar que li prenguessin la medalla o no la deixessin tornar a competir: «Això seria la tercera guerra mundial. Arribarem als nivells més alts per oposar-nos a tal decisió. Donaria la meva vida per ella».

Mentrestant, a la casa dels Semenya, a l’humil aldea de Gammasehlong (al nord del Sud-àfrica), la indignació era encara més gran. «¿Per què la gelosia fa que la gent digui coses tan dolentes?», preguntava al diari londinenc The Times la mare, Dorcus Semenya. «L’he criat com una noia i no tinc cap dubte que és una noia –asseverava Maphuthi Sekgale, l’àvia de la migfondista–. A la família no ens preocupem de qui està dient què i tampoc ens importa, encara que no torni a córrer en esdeveniments internacionals, sempre recolzarem el seu talent esportiu».

Font: ROGER PASCUAL http://www.elperiodico.cat/

Heroi 55 anys després

· Brown demana disculpes al matemàtic Alan Turing pel tracte vexatori que va rebre per ser homosexual, més de mig segle després que se suïcidés FITA · Precursor del disseny d'ordinadors, va descobrir el codi secret de la màquina Enigma dels nazis

L'afer té bona part dels elements que un altre episodi semblant, ara fa un segle llarg, va tacar durant dècades la reputació d'Oscar Wilde. No es tracta en aquest cas d'un escriptor, sinó d'un matemàtic, Alan Turing (1912-1954), un dels precursors britànics en la creació d'intel·ligència artificial.

Turing, format al Trinity College de Cambridge i graduat el 1935 al King's College també de Cambridge, va treballar en el desenvolupament de l'anomenat Mark 1, un dels primers ordinadors que pot merèixer aquest nom. El Mark 1 es va dissenyar a Manchester, on Turing impartia classes a la universitat, a principis dels anys 50.

Abans, però, els seus coneixements ja havien fet un gran servei a la Gran Bretanya assetjada durant la Segona Guerra Mundial. Alan Turing va ser una peça clau en l'equip de descodificació de transmissions de Bletchley Park, la famosa Station X, on durant alguns mesos del 1945 van arribar a treballar fins a 10.000 persones tractant d'interceptar i desxifrar els missatges en clau dels nazis.

Turing va trencar el codi secret de la màquina Enigma, sofisticat transmissor de missatges encriptats que l'alt comandament nazi utilitzava per intercanviar comunicacions entre Berlín i la resta del món. Els espies, l'exèrcit alemany i la marina, especialment la flota submarina, en feien ús. Com a recompensa pels serveis prestats, però, Alan Turing només va obtenir menyspreu. El motiu, la seva condició d'homosexual. I és que l'honor de ser un heroi, condició de què mai va poder gaudir públicament perquè la seva feina als serveis d'intel·ligència estava sotmesa al secret militar, es va convertir en vexació.

Ahir, amb 55 anys de retard, el govern britànic va admetre que Turing, un heroi, va ser tractat de la pitjor manera possible. Un escrit del primer ministre, Gordon Brown, publicat a la seva web i al Daily Telegraph tractava de remeiar la mateixa injustícia històrica que s'havia comès, més de cent anys abans, amb Oscar Wilde; la mateixa que han rebut més de 100.000 persones mentre l'homosexualitat ha estat delicte al Regne Unit. Turing va pagar un preu altíssim per la seva opció.

El gener del 1952, ja establert a Manchester, va admetre una relació homosexual amb un home, Arnold Murray, de 19 anys. Després d'algunes trobades furtives, Murray, ajudat d'un còmplice, va assaltar la casa de Turing. El matemàtic va denunciar el robatori i durant la investigació va haver d'admetre que havia mantingut una relació homosexual amb ell. Tots dos, Murray i Turing, van ser acusats d'un delicte de comportament deshonest, tipificat en la secció 11 d'una llei del 1885, la mateixa amb què es va condemnar Wilde.

Per evitar la presó, a Alan Turing li van deixar l'opció de rebre tractament hormonal per reduir la seva libido. A la pràctica, una mena de castració química mitjançant l'aplicació d'hormones femenines. Turing s'hi va sotmetre durant més d'un any. Un dels efectes secundaris del tractament va ser el desenvolupament de pits femenins, fet que va marcar per sempre el matemàtic.

Apartat de la feina
Arran de tot el procés contra Turing, a més a més li van retirar l'autorització per treballar al comandament central de comunicacions del govern britànic, a la secció dels serveis d'intel·ligència. En aquells moments, a causa del cas dels Cinc de Cambrigde -estudiants de la universitat, militants comunistes als anys 30 i agents dobles al servei de l'URSS, dos dels quals eren homosexuals-, es creia que aquesta condició, i la visió negativa que se'n tenia, els feia especialment vulnerables a ulls de l'enemic.

Dos anys després dels fets, el juny del 1954, Turing es va suïcidar. Almenys aquesta és la versió oficial de la seva mort, mai del tot investigada, tot i les sospites que va aixecar entre la família.

La campanya de rehabilitació del matemàtic, endegada per un altre expert en ordinadors, John Graham-Cumming; l'escriptor Ian McEwan i l'activista i defensor dels drets dels gais Peter Tatchell, i amb el suport de milers de signatures adreçades a la pàgina web del 10 de Downing Street, ha acabat ara amb l'escrit de Brown. El primer ministre ha admès que "no és exagerat assegurar que sense la increïble contribució [del matemàtic] la història de la Segona Guerra Mundial hauria estat una altra". I afegeix: "El deute de gratitud que tenim amb ell fa que sigui més horrible encara la inhumana manera en què va ser tractat. [?] En nom del govern britànic, i de tots aquells que viuen en llibertat gràcies a la feina de l'Alan, estic orgullós de dir: ho sentim, mereixies alguna cosa molt millor".

Font: Quim Aranda http://www.avui.cat/

Catalunya es consolida com a destí clau del turisme gai

Sitges i Barcelona concentren entre el 15% i el 30% d'homosexuals que visiten l'Estat La despesa mitjana del col·lectiu es fixa en 130 euros al dia, un 30% més que la resta de turistes

Gasten més que la mitjana dels turistes tant en compres de moda com en tractaments d'estètica i oci nocturn, s'allotgen en establiments d'alt nivell i busquen experiències noves ja sigui en el terreny de la gastronomia com en el cultural. És per això que el turisme gai s'està convertint en una clientela molt desitjada i ara un estudi confirma que Catalunya, sobretot Sitges i Barcelona, es consolida com un dels principals destins per a aquest col·lectiu. Concretament, Catalunya concentra entre el 15% i el 30% dels homosexuals que trien l'Estat per passar-hi les vacances.

Una de les claus és que el turista gai dedica habitualment més pressupost a les activitats d'oci i a les vacances. Un estudi de l'Institut de Turisme d'Espanya (Turespanya) fet públic ahir ho concreta amb xifres: si la despesa mitjana d'un turista és d'uns 90 euros al dia, en el cas d'un turista gai supera els 130 euros. L'explicació és que, com que no tenen càrregues familiars, poden dedicar més diners a l'oci nocturn, compres, moda, tecnologia i salut.

A més de Sitges i Barcelona, Eivissa, Gran Canària, Benidorm i Torremolinos s'estan convertint en destins de sol i platja que ofereixen facilitats al col·lectiu gai, però l'informe de Turespanya també destaca l'auge de ciutats com Sevilla, València, Bilbao i Madrid.

Pel que fa a països emissors, la Gran Bretanya, els Estats Units i Alemanya són els principals punts d'origen. El turista gai britànic busca relaxar-se durant els dies lliures i gairebé la meitat trien hotels d'alt nivell. Els nord-americans es gasten mentre fan vacances 65.000 milions d'euros a l'any.

Catalunya disposa de més de 500 hotels, restaurants, botigues, bars i cases rurals identificats com a productes LGBT (lesbiana, gai, bisexual i transsexual), on s'assegura que ningú serà discriminat per la seva tendència sexual. Més de la meitat d'aquests establiments són a Barcelona.

Font: Sònia Pau / F: PERE VIRGILI

http://www.avui.cat/

Dos artefactes han fet explosió a Roma

A l'altura de la Via de Sant Giovanni in Laterano, la zona d'ambient més emblemàtica de la capital italiana. Segons les primeres informacions solament hi ha un ferit lleu i alguns danys materials de poca importància, encara que l'atac podria haver tingut conseqüències molt més greus d'haver impactat de ple a algun vianant.

La també coneguda com ”Gai Street”, propera al Coliseo, ve sent objecte d'atacs homòfobs des de fa temps. Al febrer de 2008, el “Coming Out”, un dels pocs bars d'ambient d'Itàlia que s'atreveix a lluir obertament la bandera arc de Sant Martí i a permetre l'accés sense necessitat d'obtenir un carnet especial, va sofrir un greu incendi provocat que va obligar a tancar-lo temporalment. Al maig d'aquest mateix any, poques hores després de celebrar el Dia Mundial contra l'Homofòbia, el carrer va queda “adornat” amb pintades homòfobes.

Tota Itàlia viu, en qualsevol cas, immersa en una onada de greus incidents homòfobs. La passada setmana informàvem de l'atac sofert per la discoteca d'ambient “Qube” , també a Roma, hores després que ingressés a la presó l'agressor d'una parella gai . A l'abril, un grup ultradreta atacava el “Toilet Club” de Milà. Al març, un jove gai era brutalment apallissat a Sardenya, mentre que al gener altre noi gai, que a més és discapacitat, era agredit davant la mirada impassible de diversos testimonis en Pordenone, una localitat del nord d'Itàlia.

Fonts:
La Repubblica http://www.repubblica.it/
FACG http://www.fagc.org/